Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge de la Sagrada Família A l’oració col · lecta d’avui hem dit que Déu ens ha volgut donar l’exemple de la Sagrada Família. Ens podríem preguntar en quin sentit la Sagrada Família és exemplar? El camí és imitar les seves virtuts domèstiques i la caritat generosa. Quines són aquestes virtuts domèstiques? Segons la moral més clàssica, les primeres són l’ordre i l’economia domèstica. Tenir la casa endreçada és un signe extern d’una realitat interior. És clar que no s’ha de ser obsessiu en l’ordre, però l’ordre exterior és reflex de l’ordre interior. Una mare va dir que es negava a fer més el llit als seus fills adolescents, ja ho havia fet prou anys...   Parlar d’economia domèstica és una redundància perquè l’economia és l’art d’administrar la casa, i no solament els diners, si no també els recursos, apagar els llums, fer un ús responsable de les   hores de pantalla, reciclar les escombraries, contribuir en les neteges a fons, parar la taula, fer un pos...

Missa del Gall 2020 Estimats germans i germanes, Estem vivint un moment de foscor, com el poble que avançava a les fosques del qual ens ha parlat Isaïes. Ens pesa el jou de la pandèmia, ens punxa l’agulló de la mort dels nostres éssers estimats i de tants germans nostres que amb la Covid encara ho passen pitjor.   Però -diu el profeta- el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum.. Nadal és una bona ocasió per mirar a dins nostre i per interioritzar aquest missatge del cel. Àngels Arrabal, de Sant Josep de la Muntanya, es pregunta: “com ho puc fer per ser jo mateixa Nadal per als altres?”   Com ho puc fer per a ser llum per als altres? Fem-nos també cada un de nosaltres aquesta mateixa pregunta. No maleïm el temps present. Mirem més aviat d’extreure’n les lliçons positives que n’aprenem. Per exemple, privar-nos de les reunions familiars extenses d’altres anys, és un dol, però també ens ajuda a valorar més encara aquells que tenim més a prop,   al nostr...

 Unim l'e spai i de temps Homilia Estimats germans i germanes L’espai i el temps són les nostres dues coordenades vitals. El llenguatge ho revela: “no tinc temps”, “ara que té temps”, “té tot el temps del món”, etc. I també usem expressions relatives a l’espai, reals o figurades: “ja no tinc espai”, “és el seu espai...”, “aquí no hi ha lloc”, “no ha trobat el seu lloc” Hem de viure l’espai i el temps amb més profunditat i entendre que, a la Bíblia, espai i temps, misteriosament, conflueixen. El rei David aparentment està neguitós que ell   com a monarca visqui en un palau, un lloc privilegiat, mentre que el lloc de presència de Déu, que és l’arca de Déu, estigui en un envelat. Però la revelació de Natan el treu d’aquest error i li assenyala que ell té una responsabilitat molt més alta que la de construir un palau. I per això usa dos arguments temporals, un de passat: que Déu fins aleshores ha estat sempre al seu costat i l’ha fet famós i indemne en contra dels seus ene...

  Estimats germans i germanes, S’acosta Nadal i estem de dol. La tràgica mort de tres persones, més una vintena de ferits, dimecres passat, en una nau industrial de la nostra ciutat, al carrer Guifré, arran del paorós incendi, ha tret a la llum que des de feia anys hi vivien, en condicions indignes, prop de 100 persones, ningú sap amb certesa el nombre. És un fet escabrós que ens omple de dolor i de vergonya. De dolor perquè tota vida humana té una immensa dignitat pel sol fet d’existir i també perquè hi ha tantes persones -sovint quasi invisibles- que malviuen molt a prop nostre. I de vergonya perquè en el segle XXI no podem permetre que hi hagi aquestes bosses de misèria en ciutats civilitzades. Al nostre campanar hi ha una pancarta, plena de pols, que diu “Era foraster i em vau acollir”, una crida que aquesta setmana s’ha fet tràgicament actual i a la qual d’una manera o altra hem de respondre. Ens ha de preocupar la sort d’aquests germans nostres i ens ha de preocupar també q...

El fonament bíblic de la Immaculada és la floreta que li diu l’Àngel a l’Anunciació: “plena de gràcia”, és a dir, no hi ha  en Ella res més que no sigui gratuïtat: és plenitud de gràcia. Aquesta afirmació troba un únic paral · lel en el pròleg de l ’ evangeli de Joan quan parla del Verb de Déu, “ple de gràcia i de veritat”, però això no té res d’estrany, perquè és el Verb de Déu, ara que ho sigui Maria que és una creatura, això és una cosa inèdita i en això es funda l’inèdit que sigui Immaculada, sense pecat. Ha estat temptada com Jesús, va haver de vèncer les temptacions però no hi va caure, per plenitud de gràcia, per Immaculada. (A. Bentué). El P.Ignacio Larrañaga, en el seu llibre El silencio de María , que us recomano, explica que ser Mare del Messies havia estat el somni daurat de tota dona en Israel, particularment des dels dies de Samuel. Entre la salutació de l’àngel i aquesta fantàstica proposició, la noia va quedar torbada, és a dir confusa, com la persona que no se se...

  Diumenge segon d’Advent Homilia Estimats germans i germanes, Celebrem el segon diumenge d’Advent Un cataclisme és un gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d'un terratrèmol, d’una erupció volcànica. Però   per una mentalitat simbòlica (no tant per una mentalitat racionalista com la nostra), les sotragades de la terra són símbol de les sotragades morals.   Per això, tant la primera com la segona lectura ens n’han parlat amb el llenguatge de cada època. A la del profeta: “s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall” i a la segona l’apòstol explica el dia del Senyor dient que “el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements abrandats es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi ha fet (...) tot això es desintegrarà”. Sembla talment una novel · la apocalíptica o una p...

Diumenge Primer d’Advent Estimats germans i germanes. Jesús a l’evangeli ens demana dues coses, que estiguem atents i que vetllem. Avui hem d’estar atents a moltes pantalles, a la del mòbil, a la de la tauleta, a la de l’ordinador, al de la televisió... Però de tan atents que hem d’estar, estem dispersos. Vivim una dispersió molt gran, fruit de la pantallització de la cultura (Esquirol) i de l’excés d’informació sovint poc o mal digerida. Tan és així que diuen els entesos que avui en els infants, adolescents i joves, ha crescut la capacitat de percepció, però no de recepció. I tots ens trobem   persones distretes o disperses, persones que els hem de demanar les coses una i altra vegada perquè no ens entenen. Hem d’educar la nostra mirada i la mirada s’educa quan deixem de mirar la pantalla i mirem el firmament, mirem la natura, mirem els altres... Ens cal estar atents i mirar serenament   les persones   i les situacions de present que ens toca viure. Hem d’educar la...

Solemnitat de Jesucrist, Rei de l'Univers 2020  Estimats germans i germanes. Quan sentim aquest evangeli molts recordem la gran pintura mural de Miquel Àngel a la capella Sixtina. Diuen els entesos que representa el moment en què Crist, gloriós, fa un gest de reprovació i diu “maleïts, aneu-vos-en el foc etern preparat per al diable i els seus àngels.” Una pintura doncs de fama mundial basada precisament en aquest evangeli que hem proclamat. Però anem a pams: quan Miquel Àngel pintava, pintava en una Roma corrupta i aquell judici tenia uns protagonistes que encara eren vivents. Era, per dir-ho així, una pintura de denúncia. Abans de la pandèmia acudien cada dia a la capella Sixtina 25.000 visitants. Això vol dir  nou mil.lions per any. Potser que en l’imaginari de molts quedi aquest gran mural com el que serà el Judici Final. Però no oblidem que la imatge que Jesús proposa es la imatge d’un pastor que separa les ovelles de les cabres. Aquesta imatge usada per Jesús és pres...

  Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Hi ha diverses pàgines a l’evangeli on es parla de la relació directa o indirecta dels ensenyaments de Jesús amb l’economia. Aquesta pàgina d’avui sembla tenir una lectura immediata, més enllà de lliçons morals: el diner està fet per invertir-lo, no per deixar-lo immobilitzat o amagat sota una rajola.   Una cosa queda clara, Déu és generós i magnificent i tots estem cridats a viure la generositat i la magnificència. El temps que estem vivint, amb possibilitats de conversar més en família i en petit grup, hauria de ser una oportunitat per aprofundir criteris tan cabdals com el de l’economia. I no tant per plànyer-nos de les greus conseqüències econòmiques de la pandèmia, quant de ser enginyosos i creatius en el destí de les nostres finances a la llum de la Doctrina Social de l’Església. Habitualment quan posem els diners al banc no preguntem què en fan, perquè molts ja sabem que les entitats financers solen aplicar els nostres diner...

Algú, escoltant aquesta paràbola, podria pensar: “Mira que n’eren d’insolidàries aquestes noies, que no van ser capaces ni de donar una mica d’oli a les seves companyes i els van dir que l’anessin a comprar...!” No obstant, cal entendre el text en el seu context i no treure conclusions precipitades. El sentit sembla que és tot un altre. En temps de Jesús, pràcticament com ara, un casament encara que fos en un poble petit, era una festa important, amb una dimensió pública: nuvi i núvia caminaven, cadascú des de la casa paterna pels carrers, acompanyats del que avui diríem les dames d’honor fins a trobar-se i entrar junts a la festa. Les versions antigues d’aquesta paràbola parlen que “sortiren a l’encontre de l’espòs i de l’esposa el dia de les seves noces”. La majoria de manuscrits ometen “l’esposa” pel masclisme dominant en la societat durant segles.   Calia que en el moment en què els dos seguicis es veien, enmig d’aquells carrers estrets i tortuosos, encendre al màxim els llu...

Parròquia de Santa Maria de Badalona 2 de novembre de 2020 Estimats germans i germanes, “Que els vostres cors s’asserenin”, és el missatge que l’Evangeli d’avui ens fa arribar. I no és fàcil mantenir la serenor quan mor una persona estimada sense poder acomiadar-la dignament . No és fàcil mantenir la serenor quan veiem tanta mortaldat i tan inesperada al voltant nostre. Per això vull agrair a Anna Gassió i als serveis funeraris de Badalona totes les facilitats que han volgut donar perquè les persones que han mort víctima de la Covid-19 hagin tingut un comiat al màxim digne possible enviant si calia les cendres a casa i organitzant aquestes eucaristies de difunts d’avui a diferents parròquies de la nostra ciutat El missatge del Senyor a l’Evangeli és clar: “A casa del meu Pare hi ha lloc per tots”. Prop de Déu tothom hi té cabuda.   De vegades jutgem amb duresa. I quan judiquem i sovint condemnem, gairebé sempre ens equivoquem perquè mai tenim totes les dades d’aquella persona...

Solemnidad de Todos los Santos En una ocasión presenté una amiga que vivía habitualmente en China, a un amigo que acababa de regresar a Badalona después de unos años de vivir en un país del Este de Europa. Enseguida sintonizaron y se pusieron a conversar; después me explicaron el motivo de su sintonía: “Cuando vives lejos de tu tierra, te fijas en cosas que antes quizás no te fijabas, como el cambio de estaciones, la llegada del otoño, las hojas secas…” das valor a cosas pequeñas que antes, en tu país de origen (ambos eran catalanes) te pasaban desapercibidas ... Fue una sencilla lección de vida. Dicen que cuando subimos a un vagón de metro donde viaja poca gente y, disimuladamente, damos un vistazo los demás viajeros, enseguida hay un cincuenta por ciento que nos cae bien y un cincuenta por ciento que no. No sabemos el por qué, es una reacción espontánea: aquellas personas no las conocemos, es la primera vez que las vemos y, en cambio, ya las clasificamos, tal vez ya las etiquetam...

Solemnitat de Tots Sants, 2020 Una vegada vaig presentar una amiga que vivia habitualment a la Xina, a un amic que acabava de tornar a Badalona després d’uns anys de viure a un país de l’Est d’Europa. De seguida van sintonitzar i es van posar a conversar; després em van explicar el motiu de la seva sintonia: “quan vius lluny de la teva terra, et fixes en coses que abans potser no et fixaves, com ara el canvi d’estacions, l’arribada de la tardor, les fulles seques...”dones valor a coses petites que abans, en el teu país d’origen (ambdós eren catalans) et passaven desapercebudes... Fou una senzilla lliçó de vida. Diuen que quan pugem a un vagó del metro on hi viatja poca gent i, dissimuladament, donem un cop d’ull als altres viatgers, de seguida hi ha un cinquanta per cent que ens cau bé i un cinquanta per cent que no. No sabem el per què, és una reacció espontània: aquelles persones no les coneixem, és la primera vegada que les veiem i en canvi ja les classifiquem, potser ja les eti...

Diumenge XXX de durant l’any Homilia Si diumenge passat escoltàvem una pregunta perversa plantejada a Jesús pels fariseus, sobre si calia o no pagar tribut al Cèsar, aquesta vegada és un mestre de la llei que, també amb segones li planteja al Senyor: “Quin és el manament més gran de la llei?” No pregunta amb voluntat d’interessar-se, ho sabia de sobres, si no per “posar-lo a prova”. Aquesta és una temptació rebuscada però sovintejada també en l’actualitat. Li preguntem a un altre alguna cosa, amb el desig de saber-ne una altra. I encara pitjor, de vegades aspirem a la veritat per mitjà d’una mentida...Cal purificar la nostra intenció. I nova resposta intel · ligent del Senyor. Jes ú s uneix els dos manaments que estaven dispersos en la Tor à (el llibre de la llei i la identitat del poble jueu)i els posa en el mateix pla i encara considera que un i altre són el pal de paller del qual penja tota l’Escriptura. I encara després hi afegirà el “com”: “Estimeu-vos els uns als altres “c...

Diumenge del Domund, 2020 Estimats germans i germanes, Acabem d’escoltar com a Jesús li plantegen una pregunta enverinada: si és lícit pagar o no el tribut al César. Els qui li plantegen són enviats pels fariseus i partidaris d’Herodes Antipes La pregunta va precedida d’una mena d’elogi molt ben pensat però intuïm que pervers. Reconeixen a Jesús que diu sempre la veritat, que ensenya de debò els camins de Déu i que no obra per complaure els homes. Tres afirmacions veritables però mogudes per l’afany d’adulació. Cada text s’ha de posar en el seu context perquè, si no, es converteix en un pretext.   He dit que uns que li plantegen la pregunta enverinada són partidaris d’Herodes Antipes, fill d’Herodes el Gran, que volien la independència dels jueus enfront del poder romà. Herodes Antipes és el monarca feble i corrupte que pressionat per Herodies, la mare de Salomé, va ordenar l’execució de Joan Baptista i que es va mofar de Jesús a la Passió titllant-lo de boig.   Per cert...

Homilia diumenge XXVIII de durant l’any Estimats. La primera lectura que hem proclamat del profeta Isaïes, escoltada en el moment actual de pandèmia i d’incertesa, és profundament consoladora; promet amb unes imatges precioses, que “el Senyor farà desaparèixer... el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions”.   És a dir farà desaparèixer aquell dol que avui pràcticament tots els pobles de la terra estem sofrint pel flagell de la pesta que trastoca els nostres plans i ens impedeix programar res a mig termini. El profeta-poeta anuncia que el Senyor farà desaparèixer aquell sudari que amortalla les nacions per tantes víctimes de la covid-19. I com ho farà perquè retrobem el consol? El camí és a la nostra mà: si tots sabem trobar el camí que puja a la muntanya del senyor. La muntanya és bíblicament el lloc de trobada amb Déu.   Sí, aquest temps estrany és un temps que ens possibilita aprendre els viaranys que ens conviden a pujar la muntanya...